Fem les paus i no la guerra

Martí Olivella, després de publicar Abolir la guerra. Propostes d'Auto­defensa Noviolenta amb Dissuasió civil, ens sorprèn ara amb aquesta obra que aplega dos llibres en un. Un primer llibre ens convida a sentir i imaginar: "Vint crits d'alerta i una llavor esperançada". Amb versos que sorgeixen com del no-res, com dictats per una consciència col¿lectiva que, alhora, porten una llavor esperançada en el provocador sentit que Paulo Freire dona a aquesta paraula: "Cal tenir esperança, però tenir esperança del verb esperançar, perquè hi ha gent que té esperança del verb esperar. I l'esperança del verb esperar no és esperança, és 'espera'. Esperançar és aixecar-se, esperançar és perseguir alguna cosa, esperançar és construir, esperançar és no desistir". Un segon llibre ens convida a pensar i organitzar: "Serem noviolents o no serem". Aquí en textos breus -que van en paral¿lel als versos- ofereix un marc conceptual per entendre les alertes i les llavors anunciades. Tot plegat, una quarantena d'escrits per alertar les nostres consciències del perill de l'entreteniment, de la dispersió i de la sobreinformació paralitzants. I amb això, algunes llavors aparentment improbables que, si ens en sortim, algú pugui sembrar i cultivar per fer un país i un món més habitables, i més pacífics per a tothom.